història
Ibers, romans, musulmans i cristians.
Des de les ocupcions temporals de la cova “la Petxina” entre els anys 130.000 al 35.000 a. C. per part de l’home de Neanderthal fins a l’època actual. Es pot dir que a Bellús han deixat la seua petjada una infinitat de diferents gents. El nostre terme municipal ha sigut habitat en diferents èpoques tant per:
- Ibers, que van deixar com a mostra del seu pas, dos poblats de l’edat de bronze, en el “tossal Redó” i en el “tossal del Calder”
- Musulmans, que van aportar tot el seu coneixement en matèria d’agricultura i d’aigua. Van construir una canalització d’aigua des de Bellús, passant pel “Estret dels aïgues”, que subministrava aigua a Xàtiva. Van ser expulsats definitivament de les nostres terres l’any 1609.
- Cristians, després de l’expulsió morisca, Bellús, va tornar a estar habitada, aquesta vegada per cristians, gràcies al Senyor de Bellús i baró de Belgida, Francesc Bellvís i Marrades, que va fer cridar a pobladors dels pobles confrontants, perquè ocuparen i treballaren les terres del municipi.
El dia 11 de juliol del 1611, 33 pobladors juntament amb el senyor Bellvís, van signar “La Carta *Pobla”, un dels documents mes importants del municipi, ja que des d’aqueix moment, Bellús passaria de ser una alqueria morisca, a convertir-se en un poble.
L’any 1801 el marques de *Belgida, va començar l’explotació dels banys de la font de *Alfama, els que més tard passarien a formar part del famós Balneari de Bellús, les aigües del qual van ser premiades, pel seu alt valor medicinal, per diverses institucions.
El Balneari va ser demolit l’any 1977, en el lloc del qual està situada ,actualment, la presa de Bellús.
GALERiA FOTOGRàFICA
localització
Comarca de la Vall d’Albaida, Comunitat Valenciana.
El terme municipal de Bellús es *situa en els contraforts del sud-est de la “Serra Grossa”, al nord de la “Vall d’ Albaida”. Bufona amb els municipis de Benigànim, Guadasséquies, Xàtiva, l’Olleria i Sempere, totes elles pertanyents a la província de València. La superfície del terme és lleugerament ondulada, a excepció de la seua part nord, on arriba prop dels 400 m. d’altitud. Les altures més importants són el Tossal del Calder amb 298 m. i el *Paller que aconsegueix els 392 m. Creua el terme de sud a nord el riu Albaida, servint de límit amb Benigànim i que després passa a el pla de Xàtiva travessant la Serra Grossa pel “Estret de els Aigües”
Bellus compta amb una poblacion d’al voltant de 373 habitants. El seu economia es basa en l’agricultura tradicional. En el secà es cultiven ametlers , vinyes i oliveres. En el regadiu destaquen les hortalisses.
